“En un context social que canvia ràpidament, el
repte és poder donar resposta a les necessitats actuals i als objectius fundacionals sense perdre de vista aquesta mirada de futur”.
Caterina, vas ser gerent d’Escoltes Catalans durant sis anys. Quines són les principals
fites que destacaries d’aquella etapa?
Per contextualitzar, la meva incorporació com a gerent d’Escoltes Catalans es produeix
durant la primavera del 2019, pocs mesos després de la finalització del procés de fusió (no
reeixit) de l’escoltisme català, i pocs mesos abans de la COVID-19. Aquests dos fets
defineixen força el meu pas per la gerència d’Escoltes Catalans.
D’una banda, vam realitzar aprenentatges importants derivats de la gestió de l’activitat
associativa durant la pandèmia, adaptant-nos contínuament a noves restriccions i procurant
facilitar al màxim la tasca dels agrupaments. Tot això, mentre repensàvem l’Associació des
d’una mirada feminista, a través del Pla de Transició Organitzacional, amb l’objectiu de
crear una estructura associativa que respongués a les circumstàncies i necessitats
d’Escoltes Catalans 50 anys després de la seva fundació.
Voldria destacar dues fites més, d’una banda la implementació del Protocol de VSI, que va
ser el precursor del servei que ofereix a dia d’avui la Fundació. Va comportar molts dubtes i
maldecaps, però sempre amb la consciència que teníem una responsabilitat ineludible que,
després de molts silencis, ens tocava entomar. I, per últim, tirar endavant totes aquestes
fites, i moltes d’altres, no hagués sigut possible sinó haguéssim treballat, amb la Junta
Permanent i amb els diferents caps Econòmics amb qui he coincidit, per consolidar i ampliar
un equip tècnic que permetés donar el suport necessari a equips associatius i agrupaments
per tal de tirar endavant tots els projectes, trobades associatives, assemblees i el dia a dia
d’una associació amb més de 4000 persones vinculades.
Realment son 4 fites que han comportat molta reflexió compartida (marca de la casa de
l’escoltisme laic) i per tant també molts aprenentatges i que em fan sentir ben satisfeta i
orgullosa de la feina feta.
Després d’assolir aquestes fites, què et va motivar a acceptar la proposta d’incorporar-te al
Patronat de la Fundació?
L’oportunitat de continuar desenvolupant la meva vocació de servei a través de l’escoltisme.
Després d’haver fet de cap a l’AE Antoni Gaudí durant 5 anys i aquests sis anys liderant-ne
l’equip tècnic he pogut conèixer molt profundament el funcionament, els reptes i les
necessitats d’Escoltes Catalans i també de la Fundació. Així doncs, poder continuar
contribuint a mantenir i fer créixer un moviment social i polític tant vertebrador de la nostra
comunitat com és l’escoltisme des d’un altre espai, posant la meva experiència al servei de
la Fundació, em sembla una bona manera de donar continuïtat a aquest compromís.
Com creus que la teva experiència en la gestió d’una entitat com Escoltes
Catalans pot contribuir a la tasca del Patronat?
Aquests sis anys d’experiència com a gerent m’han permès conèixer profundament les dues
entitats, tant pel que fa a la seva part més tècnica com a la part més política o de projecte.
He pogut conèixer de prop el funcionament de la Fundació, la seva relació amb Escoltes
Catalans i el paper que té dins del projecte global de l’escoltisme laic a Catalunya. Crec que
aquest coneixement em permetrà aportar una mirada vinculada al dia a dia de les dues
entitats, però també una visió més estratègica, ajudant a identificar necessitats, oportunitats
i reptes de futur. Alhora, espero que l’experiència en la gestió d’equips, projectes i
processos associatius pugui ser útil a l’hora de debatre i prendre decisions al Patronat.
A part d’aquesta visió més estratègica, què t’agradaria aportar en aquesta nova etapa
i quins aspectes t’il·lusiona especialment impulsar des del Patronat?
Tal com comentava anteriorment, la meva voluntat és la de poder ser útil a la Fundació.
Després d’aquests anys d’experiència, em sembla que puc aportar coneixement, criteri i
també una mirada molt vinculada a la realitat quotidiana d’Escoltes Catalans. Així doncs,
procuraré aportar al màxim allà on conjuntament es decideixi que sigui més oportú, entenent
que el paper del Patronat és sobretot treballar col·lectivament per garantir que la Fundació
continuï donant resposta a les necessitats del projecte i, alhora, pugui anticipar-se als reptes
que vindran. M’il·lusiona especialment poder continuar contribuint, des d’aquest nou espai, a
fer créixer i enfortir l’escoltisme laic.
Quins reptes creus que té avui una entitat com la Fundació Escolta Josep
Carol?
Em sembla que continua tenint els reptes de sempre: continuar oferint un suport
imprescindible a Escoltes Catalans pel que fa als terrenys d’acampada, a la formació, a
l’abordatge i prevenció de violències i també a la gestió de l’oficina tècnica. Alhora, la
Fundació ha de continuar sent un espai amb capacitat per pensar i reflexionar sobre els
futurs escenaris i reptes de l’escoltisme laic. En un context social que canvia ràpidament, el
repte és poder donar resposta a les necessitats actuals i als objectius fundacionals sense
perdre de vista aquesta mirada de futur i el paper que la Fundació pot jugar per continuar
enfortint el projecte d’Escoltes Catalans.
Què t’agradaria aportar en aquesta nova etapa i quins aspectes t’il·lusiona
especialment impulsar des del Patronat?
Tal com comentava anteriorment, la meva voluntat és la de poder ser útil a la Fundació.
Després d’aquests anys d’experiència, em sembla que puc aportar coneixement, criteri i
també una mirada molt vinculada a la realitat quotidiana d’Escoltes Catalans. Així doncs,
procuraré aportar al màxim allà on conjuntament es decideixi que sigui més oportú, entenent
que el paper del Patronat és sobretot treballar col·lectivament per garantir que la Fundació
continuï donant resposta a les necessitats del projecte i, alhora, pugui anticipar-se als reptes
que vindran. M’il·lusiona especialment poder continuar contribuint, des d’aquest nou espai, a
fer créixer i enfortir l’escoltisme laic.
