Esteu aquí

Com ens hem d'orientar a la muntanya?

La senyalització dels camins és imprescindible quan anem a la muntanya, però de vegades no és suficient per no perdre'ns.

Per això hi ha diverses eines, com els mapes topogràfics, que representen la realitat a escala, habitualment entre 1:10000 i 1:50000. Què vol dir això? Si tenim un mapa a escala 1:50000, cada centímetre del mapa representa 50.000 centímetres a la realitat; és a dir, 500 metres.  Per a mesurar la distàncies hem d’agafar un fil  i anar resseguint tot el camí i mesurar desprès el fil.

Per altra banda, les corbes de nivell ens ajuden a visualitzar la forma de les muntanyes i les valls. Mirant aquestes corbes, ens podem imaginar quin perfil tenen les muntanyes que representen. Quan les línies estan molt juntes, voldrà dir que estarem davant d’una gran pendent, mentre que si les línies estan més separades el pendent serà més suau.

Un cop som a la muntanya, el primer que cal fer és situar el mapa de forma que les representacions s'ajustin a la realitat. Per fer-ho necessitarem saber on tenim el nord i, un cop ho haguem esbrinat, l'haurem de fer coincidir amb el nord del mapa i buscar sobre el terreny dos o tres  punts que siguin fàcilment identificables i que puguem assenyalar en el mapa: muntanyes, poblacions, castells, pantans... La majoria de mapes es dibuixen de manera que el Nord queda a la part superior del mapa. Hem de tenir en compte, però, que els plànols de carrers de pobles i ciutats normalment no tenen el Nord a dalt, sinó que indiquen amb un dibuix cap a on queda el Nord.

Com podem saber on es el nord?

Amb la brúixola; però perquè aquesta  assenyali correctament cap al Nord cal que l’agulla quedi ben horitzontal i pugui girar lliurement. També cal evitar que en les proximitats de la brúixola hi hagi metalls, aparells elèctrics, o línies elèctriques que puguin interferir.

I si no tenim brúixola?

L'Estrella Polar:

L'Estrella Polar assenyala directament cap al nord geogràfic, tot i que no és una estrella gaire brillant, és fàcil de reconèixer perquè al voltant seu no hi ha altres estels brillants que ens puguin confondre.

La lluna:

La lluna pot proporcionar també una aproximació dels punts cardinals. Quan està en fase creixent, el cantó il·luminat assenyala sempre cap a l'Oest i quan està en fase minvant, el cantó il·luminat assenyala cap a l'Est.

La molsa:

La molsa creixerà en les zones més ombrívoles i humides d’un tronc ; normalment cap al Nord.

Anells de creixement d’arbres:

En les soques d’arbres tallats, els anells de creixement solen estar més junts i atapeïts cap al cantó que li tocava menys el sol, normalment cap al Nord. 

Plaques solars:

Cada vegada més carreteres tenen plaques solars fotovoltaiques per alimentar els instruments de control del trànsit. Aquests panells solars estan gairebé sempre orientats cap al sud.