Esteu aquí

Fundació Escolta Josep Carol. Josep Carol

 

Josep Carol i Pérez va néixer a Barcelona el 1914. Des de ben petit es va afeccionar a la música i a la lectura i amb set anys va anar a viure a Borgonyà, on va conèixer un mestre jove que el va introduir en l’excursionisme i el respecte per la natura. Als 15 anys va ingressar com a becari a l’Escola Normal de la Generalitat i l’any següent va entrar a la segona promoció del Pla Professional del Magisteri. La guerra el va sorprendre fent les pràctiques.

josep2.jpg

Va ingressar com a voluntari a les Milícies de la Cultura, on va dur a terme campanyes de formació entre els combatents. A la fi de la guerra va tornar des de l’Ebre a Barcelona, on va restar amagat a casa seva durant dos mesos; com no tenia antecedents polítics va poder tornar al magisteri sent traslladat a Cassà de la Selva per la seva condició d’exalumne de l’Escola Normal. 

Es va casar amb Maria Antònia Jané, parvulista de l’Ajuntament de Barcelona i tot seguit va obtenir plaça de mestre a l’escola Pere Vila per dret de consorts. A Barcelona va destacar per la lluita clandestina a favor de la llengua i la cultura catalanes; en aquest context, amb tres companys més, van formar el grup “els 4 C”.

Més endavant, va ser escollit vicepresident de l’Associació d’Amics de l’Escola Normal, però no va deixar de practicar l’excursionisme. Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya (UEC), va assessorar grups juvenils i va entrar en contacte amb el moviment escolta, en el qual hi va veure un àmbit on poder exercir, lliurement, la vocació d’educador que se li negava a l’escola oficial.

carol2.jpgA mitjans dels anys 50, en Josep Carol va animar els adolescents de la seva família perquè entressin a formar part de l’Agrupament Escolta Doctor Robert, amb seu a la UEC de Gràcia; en un primer moment a la Secció de Minyons i, després, al Clan. Ell mateix es va implicar en el moviment com a membre del Consell i assessor pedagògic. L’experiència que havia adquirit abans de la guerra organitzant les colònies d’estiu de l’Ajuntament amb Artur Martorell li va ser molt útil i va poder aplicar-la a l’escoltisme.

A inicis dels anys 60 els caps de l’A.E. Doctor Robert van fer estatges d’estiu amb els Éclaireurs de France, d’on van retornar amb idees per iniciar la renovació de l’escoltisme laic català. En Josep Carol també hi va participar i, juntament amb els altres membres, van iniciar la coeducació a l’entitat i alhora van ajudar a estendre els nous conceptes i mètodes en d’altres agrupaments escoltes. Compromès amb el moviment, va decidir fer la promesa escolta a l’edat de 51 anys, davant el Clan de l’A.E. Doctor Robert.

En Josep Carol creia fermament en la necessitat de formar tant els quadres dirigents com els seus relleus. Amb aquest objectiu, membres del Comissariat d’Escoltes Catalans (EC) li van demanar que en formés part i contribuís a donar a conèixer els objectius escoltes i adequar la seva metodologia als nous temps, tot cercant-ne la seva aplicació pedagògica. 

carol3.jpgVa ser elegit comissari Pedagògic (1979-1981) d’EC i, posteriorment, comissari de Formació (1981-1983). Amb altres companys, amb els quals compartia el desig de formació dels membres joves que s’anaven incorporant al moviment amb tasques de responsabilitat, va fundar l’Escola FORCA per a la formació de caps (1981), de la qual va esdevenir el primer director. 

El seu compromís amb el moviment escolta i, més concretament, amb Escoltes Catalans, el seu alt grau de responsabilitat i la seva entrega i generositat, van contribuir a afermar la importància de la formació pedagògica no només entre els responsables dels agrupaments sinó, també, entre els infants que hi participaven. 

En Josep Carol va morir a Barcelona l’any 1992. D’ell, no només queda l’obra feta, sinó també el seu testimoni de com va entendre el seu pas per la vida, que es pot resumir amb aquest poema "Vell pelegrí".

 

VELL PELEGRÍ

M’hauria tant agradat   pelegri_1.jpg
Arribar al propi destí
Acostant-m’hi a poc a poc
Per un dolç i llis camí
Ranquejant i atrotinat
“Vell xaruc”, però això sí,
Amb humana dignitat.

Ja de cara al fosc enigma
Que oculta la gran Veritat,
No sé si m’enduc del món
Una prou bona collita,
Ni tan sols si he dret llaurat
Ni si he marrat la fita
Ni què m’ha justificat...

Però sí, m’enduc l’afecte
A tota hora demostrat
D’aquells que tant m’estimen
I que jo també he estimat.

Josep Carol
Desembre de 1991